Hi ha obres que semblen bones a causa de la seva perfecció formal, tot i que de fet són d’una buidor total. Una obra pot ser formalment perfecta i ser una inanitat. Escriure bé és, doncs, molt important; però encara ho és més que darrere de cada paraula hi hagi una cosa. Si es produeix la simultaneïtat, el resultat és sensacional.
Josep Pla, Notes Disperses.
Una literatura autèntica és la cosa més oposada al tedi enorme de l’existència.
Josep Pla, Darrers escrits.
La mar. Aquestes ones verdes, blaves, blanques, que monòtonament veiem passar fan sobre l’esperit com un treball de llima, ens despersonalitzen, ens esporguen el relleu de la pròpia presència humana. Hom queda badant, fascinat, dominat. D’aquí pervé, potser, que l’única posició de l’home davant de la mar, hagi estat de simple contemplació.
La mar innumerable, sempre canviant, esgota la nostra fantasia. I quan sentim aquest esgotament trobem la mar idèntica, llisa, monòtona, igual. A través del primer moment la mar ens domina i ens produeix plaer. A través del segon ens angunieja i ens dóna un malestar imprecís, vague.
Josep Pla, El quadern gris.
La gent parla molt, sense saber mai el que diu. En realitat aquest món és absolutament callat, fosc, inextricable.
Josep Pla, Prosperitat i rauxa de Catalunya.
En tots els meus escrits, una preocupació artisticoliterària hi té una situació purament secundària. La literatura és un mètode per a aclarir i ordenar el pensament. De cap manera no és una finalitat en ella mateixa.
Josep Pla, Els pagesos.
Les baluernes que s’interposen entre el lector i el món exterior, per amplificació inútil del pensament o per excés de matèria verbal.
Josep Pla, Josep Sebastià Pons, poeta (Homenots).
La gent afirma que li agraden els escriptors originals, nous, diferents. N'hi ha ben pocs que ho practiquin. Els que li agraden són els que han digerit, els que coneixen, els habituals. En la vida humana gairebé totes les afirmacions són fictícies.
Josep Pla, Itàlia i el Mediterrani.
Si algun dia se us acudeix de tenir alguna idea del que són els homes i les dones no llegiu pas, si us plau, un tractat de Psicologia, per més importància universitària que hi vulguin donar. Llegiu més aviat algunes novel·les, no gaires, i, sobretot, els llibres dels moralistes francesos, que són, al meu modest entendre, la flor de la literatura de França.
En tots els meus escrits, una preocupació artisticoliterària hi té una situació purament secundària. La literatura és un mètode per a aclarir i ordenar el pensament. De cap manera no és una finalitat en ella mateixa.
Josep Pla, Els pagesos.
Les baluernes que s’interposen entre el lector i el món exterior, per amplificació inútil del pensament o per excés de matèria verbal.
Josep Pla, Josep Sebastià Pons, poeta (Homenots).
La gent afirma que li agraden els escriptors originals, nous, diferents. N'hi ha ben pocs que ho practiquin. Els que li agraden són els que han digerit, els que coneixen, els habituals. En la vida humana gairebé totes les afirmacions són fictícies.
Josep Pla, Itàlia i el Mediterrani.
Si algun dia se us acudeix de tenir alguna idea del que són els homes i les dones no llegiu pas, si us plau, un tractat de Psicologia, per més importància universitària que hi vulguin donar. Llegiu més aviat algunes novel·les, no gaires, i, sobretot, els llibres dels moralistes francesos, que són, al meu modest entendre, la flor de la literatura de França.
Josep Pla, Notes per a Sílvia.
A mi m'agraden les biografies. Els anglesos n'han escrites d’esplèndides. La biografia literària, això és, l'obra feta amb tot l'aparell de l'historiador i la gràcia possible d'un literat, és un dels treballs intel·lectuals més nobles i més apassionants que existeixen. També és extremament interessant seguir la història d'una família. Hi ha res que pugui concentrar d'una manera tan completa el panteix de la vida humana com una història d'una família? I la història d'un poble, d'una vila, d'una ciutat —no massa gran—, quin interès no podria tenir?
Josep Pla, Caps-i-puntes.
És una vertadera desgràcia que en la joventut hom no tendeixi a sentir la fascinació de la vida, que l’adaptació de l’home a la vida sigui tan lenta i complicada.
Josep Pla, Notes disperses.
Per un romàntic un ésser humà és un mer obstacle situat en el seu camp visual i generalment un obstacle molest. Però els homes i les dones són una mica més que simples obstacles, i si els mirem amb ulls que sàpiguen veure el que conté d’etern el seu moment present ens hi identifiquem fatalment. En el drama i en la novel·la, aquesta manera o mètode de treball és indispensable. Un moralista no pot ésser un inquisidor. Els homes es valoren per la qualitat del que pretenen i pels esforços que fan per obtenir-ho.
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps.
Els homes i les dones tendeixen a la ficció d`una manera espontània i natural, i Nietzsche es pregunta, a La Gaya Scienza, si la naturalesa humana es pot adaptar a la veritat. Així, és absolutament notori que la visió del món exterior és d’una comicitat, en to major o menor, llarga com el vent.
Josep Pla, Retrats de passaport.
De vegades tractem de dissimular un propi i personal defecte subratllant-lo en els altres.
Josep Pla, Pau Casals (Homenots).
A mi m'agraden les biografies. Els anglesos n'han escrites d’esplèndides. La biografia literària, això és, l'obra feta amb tot l'aparell de l'historiador i la gràcia possible d'un literat, és un dels treballs intel·lectuals més nobles i més apassionants que existeixen. També és extremament interessant seguir la història d'una família. Hi ha res que pugui concentrar d'una manera tan completa el panteix de la vida humana com una història d'una família? I la història d'un poble, d'una vila, d'una ciutat —no massa gran—, quin interès no podria tenir?
Josep Pla, Caps-i-puntes.
És una vertadera desgràcia que en la joventut hom no tendeixi a sentir la fascinació de la vida, que l’adaptació de l’home a la vida sigui tan lenta i complicada.
Josep Pla, Notes disperses.
Per un romàntic un ésser humà és un mer obstacle situat en el seu camp visual i generalment un obstacle molest. Però els homes i les dones són una mica més que simples obstacles, i si els mirem amb ulls que sàpiguen veure el que conté d’etern el seu moment present ens hi identifiquem fatalment. En el drama i en la novel·la, aquesta manera o mètode de treball és indispensable. Un moralista no pot ésser un inquisidor. Els homes es valoren per la qualitat del que pretenen i pels esforços que fan per obtenir-ho.
Josep Pla, Santiago Rusiñol i el seu temps.
Els homes i les dones tendeixen a la ficció d`una manera espontània i natural, i Nietzsche es pregunta, a La Gaya Scienza, si la naturalesa humana es pot adaptar a la veritat. Així, és absolutament notori que la visió del món exterior és d’una comicitat, en to major o menor, llarga com el vent.
Josep Pla, Retrats de passaport.
De vegades tractem de dissimular un propi i personal defecte subratllant-lo en els altres.
Josep Pla, Pau Casals (Homenots).
El romanticisme és una confusió de veritat i de mentida convertida en autenticitat.
Josep Pla, La vida amarga.
Ningú no el veié mai abatut o deprimit. Gràcies al seu persistent, frenètic joc mental, sabé crear, constantment, al seu voltant el remolí de la vida, o sia: l’esperança.
Josep Pla, Vida de Manolo de Manolo contada per ell mateix (Tres artistes).
Ningú no el veié mai abatut o deprimit. Gràcies al seu persistent, frenètic joc mental, sabé crear, constantment, al seu voltant el remolí de la vida, o sia: l’esperança.
Josep Pla, Vida de Manolo de Manolo contada per ell mateix (Tres artistes).
